dimarts, 3 de gener de 2012

Paisatge amb figures

Dos reactors corquen el cel. S'enfilen
fins a injectar l'agulla de polsim
al cor del vast oblit solar. Arran
de terra, el món amaga que també
li fuig el seny, i gira amb lenta astúcia
imperiosa: tota vertical
se'ns decanta, i llisquem cap a les vores
del viure que demà ens hi trobarem
al mig. Avui diumenge. Els ametllers
riuen de veure's, nus encara, en l'aigua
dels rierols que fan les seves ombres
precipitades rasa avall. A punt,
tot és a punt, i res no té sencera
la seva primavera. Tot és més
persuasiu així, prim i translúcid.
Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics.
Feliços de gustar tots un sol gust,
ens sembla que tastem futur. Partim-nos
els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d'una taronja. Té-

Gabriel Ferrater, Paisatge amb figures
Da nuces pueris.
Empúries, 1987.

Marc Vicens, 2012.