minut! Aquestes vides depenen d'una regularitat pactada, a la
qualt tothom contribuiex. El manteniment d'aquesta regularitat
és la pràctica oblidada de què parlo.
Explica que cada dia arribi fruita al mercat, que, de nit,
hi hagi llums al carrer, que rebem les cartes per sota de la
porta de la casa, que els llumins de les capses apuntin cap
a la mateixa direcció, que se senti música per la ràdio, que
els desconeguts somriguin entre ells. La regularitat té
un ritme, molt llunyà, sovint inaudible, però a la vegada
semblant al ritme del cor.
No cal que ens fem il·lusions: aquest ritme no fa desaparèixer
la solitud, no cura el dolor, no li pots trucar. Només ens recorda
que formem part d'una història compartida.
John Berger, D'A a X.
Traducció de Laura Baena.
Edicions de 1984, 2008.
 |
| Marc Vicens, 2012. |