a fer que la memòria sigui, únicament, el producte comercialitzable
de la nostàgia que deixen les dècades en el sentiment de qui les ha
viscudes, quin demà, podem demanar-nos, espera a la pintura
de Tàpies, una obra que rastreja subsòls, que amalgama memòries
en fermentació?
Antoni Llena, Què en serà, de la pintura d'en Tàpies? (Campins 2006).
Per ull de l'art. La Magrana, 2008.
