Ara no pots comprar res

Tothom coincideix que són peces triades (col·lecció privada d’Antoni Tàpies) 
amb un gust exquisit. Què l’ha guiat sobretot, el sentiment 
estètic que li provoquen les peces? 

El sentiment estètic existeix en tot. Però ja has vist que d’estètica 
no en parlo gaire. És més aviat el que està lligat amb aquests sentiments 
de visió de la realitat profunda. Hi ha grups d’artistes negres a l’Àfrica, 
per exemple, que estan fent unes obres que et toquen molt 
espiritualment, encara que les religions i les idees que tinguin siguin 
molt diferents. Però hi ha un fons comú, crec. Bé a mi em passa. 
Jo veig coses fetes a l’Àfrica que  no m’agraden gens, que no tenen misteri. 
Es nota, quan hi ha un bon artista, o una bona tendència, es nota 
en totes les races, i no parlem de l’art xinès, i de la cal·ligrafia... 
però no totes tenen el mateix. N’hi ha que t’enganxen d’una manera 
molt especial. Jo buscava aquestes que, almenys a mi, m’enganxaven. 
Però llavors aquestes coses es posen de moda. 
I hi ha molts col·leccionistes que volen fer col·leccions d’objectes africans, 
i de pintura xinesa i japonesa, i fan apujar el preu. 
Ara no pots comprar res, hi ha uns preus terribles.

Antoni Tàpies, Entrevista a L’Avenç, 336.

Josep M. Muñoz, juny del 2008.