com les lletres no les podia haver somniat mai. Feliç
aquell qui, com jo, ha descobert aquest jardí secret on
no se sent cap remor, on tot és quietud i joia, on pots
jugar sense exhaurir mai les combinacions possibles, on
fas i refàs constantment el món. Entres en l'univers de la
cal·ligrafia –sempre he escrit a mà–, proves plomes,
bolígrafs, llapis de disseny divers i els dits experimenten
sensacions amagades i impensades. Dediques dies sensers
a repassar els exemplars més bells de la tipografia de tots
els temps i els ulls s'adormen beatífics sobre aquelles planes
perfectes o espurnegen admirats al moment de fer una
descoberta que ni havies somniat possible; passes dolçament
la mà sobre els relleus daurats de les capitals i endevines,
pel gruix i la textura, els colors amb què el vell copista
va decorar aquella meravella esplèndida. Com voleu
que hagi enyorat res, al llarg d'aquests darrers vint anys,
si he pogut viure amb les lletres, constants i sorprenents
alhora, closes en el seu nombre exacte i obertes a una
infinitat de combinacions, de jocs i de plaers?
Modest Prats, Rigorosament literal.
Edició de Miquel Plana, 1990.
