dimecres, 7 de març del 2012

Diàlegs

–Adéu-siau i bona sort!
–Sa sardina corre cap a garbí! N'hajareu a coves, però pareu ment en ses roasses!
–Hola, lleig! No vogus tan fort, que vas a riscos d'esmalucar-te!
–Alerta, que us cau sa barretina, l'avi!
–Vatua es gaitó de sant Cristòfol nano! Mireu que és una mort, això de deixatar
s'aigua, tanta que n'hi ha!
–Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!
–¿Per què no endegueu en es llaguts una màquina de foc com sa des Marsellès,
que té pacte amb es dimoni i va contra es vent i es corrent sense cansar a ningú?
Adéu, escamarlat! Adéu, tu, també!... i no em mirus malament, guenyo!
–Adéééu!...


Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien xaladament en llurs
pròpies gràcies sense ressentir-se dels retrets que es feien i dels mals noms amb
què es motejaven.


Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre.
Narracions. La butxaca, 2011.