dimecres, 14 de març de 2012

No dir-te'n res

No dir-te'n res i deixar que s'escoli
la tarda espessa. Els crits d'una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te'n res.

No dir-te'n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s'escampen
dins l'ànima. No dir-te'n res. Escriure.

I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d'atzavara,
saber florir arran del precipici.

Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.

Marc Vicens, 2012.