la tarda espessa. Els crits d'una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te'n res.
No dir-te'n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s'escampen
dins l'ànima. No dir-te'n res. Escriure.
I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d'atzavara,
saber florir arran del precipici.
Narcís Comadira, Lent.
Edicions 62, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |