–Ja no hi entenc res, de debò...
–Què voleu que us digui? Són històries un xic complicades...
Aquí dalt és una mica com en un exili, cal trobar una mena
de desfogament, bé cal esperar alguna cosa... A algú li va
passar pel cap, van començar a parlar dels tàrtars, vés a saber
qui va ser el primer...
–Potser fins i tot pel lloc, a força de veure aquell desert...
–Certament, el lloc també hi fa... Aquell desert, aquella boira
al fons, aquelles muntanyes, no es pot negar... El lloc també
hi fa, efectivament...
Dino Buzzati, El desert dels Tàrtars.
Traducció de Rosa M. Pujol i Mercè Senabre.
Editorial Empúries, 2006.
 |
| Tinta xinesa sobre paper d'arròs. Marc Vicens, 2011. |