dimarts, 24 d’abril de 2012

Crepuscles africans

«Els crepuscles en aquell infern africà es revelaven imponents. 
No s’acabaven mai. Tràgics sempre, com enormes assassinats de sol. 
Un xou descomunal. Només que era molta admiració per a un 
sol home. El cel durant una hora fatxendejava tot esquitxat d’un cap a l’altre 
de l’escarlata al deliri, i després el verd esclatava al bell mig dels arbres 
i pujava de terra en reguerols tremolos fins a les primeres estrelles. 
Després d’això, el gris recuperava tot l’horitzó i a continuació el vermell 
un altre cop, però, això sí, fatigat el vermell, i no per gaire temps. 
La cosa acabava així. Tots els colors tornaven a caure en esquinçalls, 
tronats sobre la selva com oripells després de la centèsima funció. 
Cada dia a les sis de la tarda passava exactament això.»

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), 
Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], 
traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 
2011, pp. 174-175. (labutxaca)

Prosta text: JFerrerC "El sentit de la paraula"
Dibuix: Marc Vicens (acríl·lic sobre tela), 2008.