Els llits desfets prefereixen
habitacions a les fosques,
cossos d'obaga ajaguts,
pans de cabell que s'escampen,
mans per sota del coixí.
Amb les mans a les butxaques,
a la llinda de la porta,
insistim a encendre el llum,
a mirar-nos el llit fet
aplanant-ne el cobrellit
com per amansir un fantasma.
Colgats, els llençols se'n riuen:
sota el mapa són relleu.
Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.
 |
Tinta xinesa sobre paper d'arròs, 30 x 65 cm (2). Marc Vicens, 2012. |