dilluns, 2 d’abril de 2012

Silva

–Quan l'home de Silva va morir, Silva encara no era cega.
La recordo el dia de l'enterrament. A la sortida de la missa,
davant de l'església, en un faristol, hi havia un llibre amb
tapes que eren com de vellut, de color vermell fosc, granat.
Els de la funerària deixaven el llibre tot el matí davant de 
l'església perquè la gent hi signés. Mentre carregaven el bagul
en un carro, Silva mirava de llegir les dedicatòries que els 
veïns hi havien escrit.


Josep M. Fonalleras, La millor guerra del món.
Edicions 62, 1998.



Marc Vicens, 2012.