gaudeixo d'un punt de felicitat. Me vaig oblidant de tot. Al
principi encara salten pel meu cervell algunes idees. Se m'acut
que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la
circulació, ja que d'ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada
que refresca els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius
són les artèries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van
contínuament rebent.
Joaquim Ruyra, Jacobè, Pinya de rosa.
Narracions. Edicions 62, 2012.
 |
| Cors, monotip a tres colors, 50 x 70 cm. Marc Vicens, 2012 |