En general es recorre a l'arxiu, i se sol recordar
algun gest del banquer quan encara se sentia fort
i inexpugnable, com va fer Rato quan mesos enrera
va tocar la campaneta, somrient per donar llum verda
a la cotització en borsa de Bankia, donant a entendre
que tot anava de primera. Els enganys gestuals dels
banquers són gairebé més grans que els dels polítics:
imagineu-vos, doncs l'art teatral de qui ha estat totes
dues coses.
Jordi Balló, El magnant caigut.
Culturas, (La Vanguardia), 23 de maig 2012.
