immediatament; sobretot si feia una mica de calor,
pujàvem "a retirar-nos a l'habitació"; això em permetia,
per la petita escala d'esglaons estrets, arribar de seguida
a la meva, a l'únic pis, tan baix que passant per la finestra
només hauria calgut fer un salt de criatura per anar a parar
al carrer. Jo tancava la finestra sense poder esquivar la salutació
de l'armer del davant, el qual, amb l'excusa de baixar els tandals
de la seva botiga, cada dia després de dinar es posava davant
la porta a fumar un cigarret i dir bon dia a tots els vianants, que,
a vegades, s'aturaven a xerrar. Les teories de William Morris,
aplicades per Maple i els decoradors anglesos amb tanta constància,
promulguen que una habitació només és bonica amb la condició
que tingui tan sols les coses que ens són útils i que tota cosa
útil, encara que només sigui un clau, no sigui dissimulada,
sinó aparent.
Marcel Proust, Sobre la lectura.
Traducció d'Anna Casassas.
Quaderns Crema, 1996.
