en terra abandonada i boscos tristos.
Hostes vindran, sens que ningú els demani,
hostes vindran.
Deixeu podrir-se les espigues tendres!
Que prest vindran els visitants inhòspits
i segaran els vostres caps intrèpids,
el vostre orgull.
Profanaran el sòl dels vostres cementiris.
Trepitjaran els blats d’espiga groga.
Embriagats de sang, maleiran llurs boques
els vostres déus.
Arrasaran les vostres cases velles,
calaran foc pertot, dements i ebris,
no els pararan els cabells blancs d’un avi,
ni un plor d’infant.
En terra abandonada i boscos tristos
no els seguem pas, els blats de primavera.
Hostes vindran, sens que ningú els demani,
els nostres fills.
(1906)
Òssip MANDELSTAM (1891-1938),
Poemes. Selecció i traducció d’Helena Vidal.
Barcelona: Quaderns Crema, 2009.
De part de JFerrerC (El sentit de la paraula)
Poemes. Selecció i traducció d’Helena Vidal.
Barcelona: Quaderns Crema, 2009.
De part de JFerrerC (El sentit de la paraula)
 |
| Marc Vicens, 2012. |