tot: aprenem a caminar, a sonar-nos a rentar-nos. No sabríem
fer res de tot això si no ens ho ensenyessin. Al començament,
l'home no sap res. Res de res. És més ase que els ases. Les
úniques coses que no ha de menester aprendre són respirar,
veure, sentir, menjar, pixar, cagar, adormir-se i despertar-se.
I encara! Sentim, però hem d'aprendre a escoltar. Veiem,
però hem d'aprendre a mirar. Mengem, però hem d'apredre a
tallar la carn. Caguem, però hem d'aprendre a fer-ho a l'orinal.
Pixem, però quan ja no ens pixem als peus, hem d'aprendre a
apuntar. Aprendre vol dir, per començar, aprendre a
dominar el cos.
Daniel Pennac, Diari d'un cos.
Editorial Empúries, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |