tot el que ve després. De vegades fins i tot tota
la resta, també el que hi havia abans. I no es tracta
de fer una pregunta i esperar una resposta, sinó
d'obrir un espai per a la imprecisió i quedar-s'hi,
dubtant... i a gust, per què no.
(...) La veu de les imatges no es troba en les paraules
ni en la representació d'objectes, sinó en un moviment
que ens afecta, encara que sigui a base de silencis i buits,
dubtes que ens porten a una altra banda. La sospita és
el que ens permet avançar. Qui esperi respostes
buscarà culpables, i és evident que la culpadel dubte
recau en nosaltres, tots, hereus d'un trencaclosques que
abans era un Gran Relat. I després? Doncs després
de dubtar tant, continuar dubtant. Sense punt.
Joana Hurtado Matheu. Dubtar, per començar.
Exposat, Culturas (La Vanguardia).
 |
Marc Vicens, 2012.
|