Li ha tocat la noia guapa de l'avió i no calla.
Ella somriu de tant en tant, o li fa "ahà".
Ell parla de la feina i d'on va néixer
i alça lleument el final de les frases com si
li alcés lleument l'escot de la samarreta.
A base de fer-se enrere, ara ella mostra
el naixement d'un pit i un clar desinterès
que ell no sap veure, enderiat a destriar
un mugró per poc que l'ajudés l'aire...
Llavors, quan ja comença a perdre l'esperança,
ella somriu, alça l'ampolla d'aigua i xuma
mentre se'l va mirant. L'entrenador li deia:
"Fixa't sempre en la pilota, no en les cames".
Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.
 |
| Marc Vicens, 2011. Tinta xinesa sobre paper d'arròs. |