dimarts, 19 de novembre de 2013

Plou, però plou poc

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.

Raïm d’abril,
els núvols s’emborratxen.
Glaça a l’estiu,
pren til·la el tamariu.

Amb boira i vent,
s’empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.

Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, però plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al matí,
els àngles fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.

Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa
–pebre i safrà–,
ni plou ni se n’està

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.

Per l’aigua munt,
el peix compra llimones.
Per l’aigua avall,
ombreja el llenegall.

A Tretzevents
hi ha tretze muntanyes,
i a Llers hi ha tres
cosines i germanes.

Carles Fages de Climent. Plou i fa sol.
Les bruixes de Llers. 
Quaderns Crema, 2003.

Marc Vicens, 2013.