les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.
Raïm d’abril,
els núvols s’emborratxen.
Glaça a l’estiu,
pren til·la el tamariu.
Amb boira i vent,
s’empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.
Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, però plou poc,
i els núvols són de foc.
Neu al matí,
els àngles fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.
Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.
Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.
Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa
–pebre i safrà–,
ni plou ni se n’està
Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.
Per l’aigua munt,
el peix compra llimones.
Per l’aigua avall,
ombreja el llenegall.
A Tretzevents
hi ha tretze muntanyes,
i a Llers hi ha tres
cosines i germanes.
Carles Fages de Climent. Plou i fa sol.
Les bruixes de Llers.
Quaderns Crema, 2003.
 |
| Marc Vicens, 2013. |