dimarts, 2 de desembre de 2014

Pluja

DESPRÉS DE LA PLUJA

Quan ha passat la pluja, gotellina
el verd fullam, estranyament novell,
criden tres nois, s'exclama una veïna,
canta el nou goig un ignorat ocell.
Ha estat, però, de tan testarda mena
la pluja, avui, que l'encalçà la nit;
i ara, en foscor tardanament serena,
sentim, només, el grill enfervorit.
I ell –a jóc els veïns i l'ocellada–
cerca d'anar encabint, esmaperdut,
dins una sola nota exasperada,
la nova, immensa, humida joventut.

Josep Carner, Llunari.
Poesies escollides, Edicions 62, 1979.

Marc Vicens, 2014.