dilluns, 2 de març de 2015

La caixa

En Cash aixeca els ulls cap al rostre demacrat emmarcat
per la finestra a la llum del capvespre. És un quadre compost
de sempre des que ell era un infant. Deixa caure la serra i
aixeca la post perquè ella la vegi, tot mirant la finestra,
en la qual el rostre no s'ha mogut. Agafa una altra post i
la situa en posició, i les ajusta tal com han d'anar, tot fent
un gest per assenyalar les que encara són a terra, i esbossant
amb la mà lliure, en pantomima, la forma de la caixa acabada.

William Faulkner, Mentre agonitzo.
Traducció de R. Folch i Camarasa.
Edicions Proa, 1990.

Marc Vicens, 2015.