creixia a l'horitzó, esblenada i negra. El mar, fatigat per la pressió
que sofria, s'enfonsava a trossos, i es botia després amb un panteix
pesat, que de moment en moment se feia més visible.
Joaquim Ruyra, Mar de llamp.
Narracions, Edicions 62, 2011.
Marc Vicens, 2015. |