dilluns, 23 de març de 2015

Mar botit

El sol s'havia entristit enmig del cel serè. La gropada, mentrestant,
creixia a l'horitzó, esblenada i negra. El mar, fatigat per la pressió
que sofria, s'enfonsava a trossos, i es botia després amb un panteix
pesat, que de moment en moment se feia més visible.

Joaquim Ruyra, Mar de llamp.
Narracions, Edicions 62, 2011.

Marc Vicens, 2015.