que no en tenen, no pas d'aquests amb qui quedes
per anar a sopar o anar al cinema. El pare deu tenir els
de la feina, de comptable, a can Grober, que hi fan botons,
i els del Casino. I la mare, les botigueres del barri i amics
que eren del pare quan era jove, però no pas seus.
Els seus, els va deixar a Banyoles. Són ells dos, una parella,
i quan surten –la mare amb vestits entallats i el collaret; el pare
amb americana i pantalons jaspiats, amb pics negres– són
ells dos, tots sols, davant el món.
Josep M. Fonalleras, La sala d'estar és un camp de futbol.
Ara Llibres, 2015.
 |
| Marc Vicens, 2015. |