En aquell temps començaven a passar cotxes.
L'àvia es queixava:
–Oi, quin renou!
L'avi callava i fumava en pipa.
L'àvia insistia, cercant la seva aprovació.
–Ai, Xicu, no m'agraden gens!
L'avi es va compondre la boina.
–Però mos fan aire, Joana, mos fan aire...
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues.
Quaderns Crema, 2014.
 |
| Marc Vicens, 2015. |