un tema, una xafarderia, els quals després es resolien en abstraccions
que podien resultar peremptòries i breus, condemnatòries,
o d’un detallisme intricat i multiplicat, segons que hom volgués
tancar la qüestió per inconvenient o passar-hi l’estona sucant-hi pa.
Mai, però, no es deia res amb intenció de solucionar res
o de comprometre’s amb res: la vida era un riu que arrossega
o un espectacle que entreté, mai la forja d’un destí.
Baltasar Porcel, Olympia a mitjanit, Barcelona, 2004.
De part d'en Florenci de Refetons.
 |
| Marc Vicens, 2015. |