dimecres, 30 de setembre de 2015

Sucant-hi pa

Les converses entre tots ells i elles es reduïen a insinuar 
un tema, una xafarderia, els quals després es resolien en abstraccions 
que podien resultar peremptòries i breus, condemnatòries, 
o d’un detallisme intricat i multiplicat, segons que hom volgués 
tancar la qüestió per inconvenient o passar-hi l’estona sucant-hi pa. 
Mai, però, no es deia res amb intenció de solucionar res 
o de comprometre’s amb res: la vida era un riu que arrossega 
o un espectacle que entreté, mai la forja d’un destí.

Baltasar Porcel, Olympia a mitjanit, Barcelona, 2004.

De part d'en Florenci de Refetons.

Marc Vicens, 2015.