dimarts, 27 d’octubre del 2015

Rancúnia

Encara ho fan pitjor aquells que reserven per a les 
darreres voluntats la declaració d'algun desig rancuniós
envers els més pròxims, després d'haver-lo amagat durant
la vida; mostren preocupar-se poc per l'honor propi, ja que
susciten la irritació de l'ofès contra la seua memòria, i
encara menys es preocupen de la seua consciència, ja que,
per respecte a la mateixa mort, no han sabut fer morir amb
ells la rancúnia, sinó que li han allargat la vida més enllà
de la pròpia.


Michel de Montaigne, Assaigs (Llibre primer).
Traducció de Vicent Alonso.
Editorial Proa, 2006.

Marc Vicens, 2015.