Sota les voltes diu Marta que es mulla
Sota les voltes diu Marta que es mulla;
-Treu-te el mallot, guarneix-te de lilàs,
Que sí que só, més que ningú, veraç:
Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla.
Cendra i boirassa: Mar. Ni sol! La mulla,
Rou del teu cos! Babau: Omple el cabàs,
Balla damunt la palla, ¿capiràs
Per què entre aigua i lilàs no cal cogulla?
Porta el vi vell; arran de freu és dolça
La palma escassa. -Cobrim d’alga i molsa
Cossos i mots, bevem! De flor i ruixim
Farem ample dosser. Qui mira prim
En cada breu? Un tret és un impacte:
Sota paraigua som el Nombre Exacte.
J.V. Foix, Sol i de dol.
 |
| Marc Vicens, 2015. |