dimarts, 29 de juny de 2010

Margarit

Viatge

Estic pensant en tu dintre d’un tren
que s’ha aturat en una estació
d’una ciutat on no he estat mai.
És una estació amb les andanes cansades.
De crepuscle difícil.
Quan el temps va acabant-se,
es tan desolador que gosi somiar.

El tren arrenca i passa per davant d’unes cases.
Són a tocar les vies. Hi ha una finestra encesa
mostrant l’interior: és un instant
amb la vaga sospita d’unes vides.
Tampoc és gaire més el que jo sé
del que sempre n’hem dit el nostre amor.

Joan Margarit, Misteriosament feliç.
Edicions Proa, 2008.