¿Com és que ha desaparegut el plaer de la lentitud? Ah, ¿on són els badocs d’antany? ¿On són, aquells herois ganduls de les cançons populars, aquells rodamons que anaven de molí en molí i dormien al ras? ¿Han desaparegut alhora que els camins campestres, els prats i les clarianes, la naturalesa?
Un proverbi txec defineix la seva dolça ociositat amb una metàfora: contemplen les finestres del bon Déu. Aquell qui contempla les finestres del bon Déu no s’avorreix; és feliç. En el nostre món l’ociositat s’ha transformat en desvagament, una cosa ben diversa: el desvagat està frustrat, s’avorreix, busca sense parar el moviment que li falta.
Milan Kundera, La lentitud.
Edicions Destino, 1995.
