dimecres, 21 de juliol de 2010

Porta'm al ball

(...)
–Dic que si saps quan és que una noia balla molt bé de debó.
–Ah-hah.
–Doncs quan et poso la mà a l'esquena. Si em sembla que no tinc res a sota la mà, 
ni cos, ni cames, ni peus, ni res. Després és quan la noia balla molt bé de debò. 
Però no m'escoltava. O sigui que la vaig ignorar una estona. Només ballàvem. 
Mare de Déu, com ballava aquella ximpleta. Buddy Singer i el seu fastigós 
conjunt tocaven "Una d'Aquelles Coses" i ni ells no la podien fer malbé del tot. 
És una cançó boníssima. No vaig provar de fer cap filigrana mentre ballàvem
–odio els tios que fan una pila de filigranes per presumir a la pista de ball– 
però la feia moure força, i ella em seguia perfectament. El més graciós és que 
em semblava que ella també s'ho passava bé fins que em va deixar anar una cosa 
ben estúpida.
–Jo i les meves amigues vam veure en Peter Lorre ahir el vespre –va dir–. 
L'actor de cine. En persona. Comprava un diari. És bufó.


J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol.
Traducció d'Ernest Riera i Josep M. Fonalleras.
Editorial Empúries, 2001.