I encara que no l'única, sí que era
la del rendiment òptim, la brillant.
Ens ho vendria tot, coses i coses,
i pagaríem amb un tot blocat
que ningú no ens descompta, en aquest món
on mai ell no respon.
Però, si un dia
comparagués? No ens trobaríem l'ànima
rica, negociable a la menuda?
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.
Edicions 62, 1989.
50 x 20 cm. Tinta xinesa i aquarel·la.
Marc Vicens, 2010.