Fer un siulet amb un pinyol d’aubercoc és cosa que demana més paciència que traça. Tria un bon pinyol, un d’aquells que duen els aubercocs galtuts que són l’orgull de l’aubercoquer i el seu amo, i asseu-te a la gatzoneta a l’ombra de la carretera. Ja pots anar donant-li mac, reque-rec, reque-rec, amb l’empenta justa per desfer la fibra vegetal de l’estoig, amb l’eima necesària per no encetar-te un dit o fer-te una mostela. A força de fregar-lo contra la pedra li obriràs el trau lleument oblic que transformarà en siulo la bufada dels teus pulmons. (...)
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc.
L’Avenç, 2007.
