les cames. Molt suaument, com si temés de trencar-se-les,
com si fossin de glaç: n'aixecà una i la passà sobre l'altra:
quedaren totes dues en contacte, del genoll al peu. Allò fou
la magdalena: de sobte em vingué al cervell un garbuix
d'imatges de ties i cosines, i fotos en sèpia d'una àvia dels
anys vint, de barret rodó i faldilla curta, amb les cames ajuntades
de la mateixa forma que la meva companya de vagó, que, després
d'una estona, per desencreuar-les n'alçà una cap endavant i,
durant un segon, tota la cama (del pubis al peu) estigué
completament recta.
Quim Monzó, La dama salmó.
...Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury.
Quaderns Crema, 1993.
