| Però el camí va ser bonic de viure |
Però el camí va ser bonic de viure. Amb el bullici i els anants i vinents de la ciutat, on tothom sembla lliure dins la quadrícula que fan establiments, corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris. Quina delícia veure's dintre el borboll com un de més, saludar els operaris, creuar corrents quan s'acosta el trontoll d'un carro ple i fer una rialleta d'algun babau que clama que és profeta, o fregar el cap d'algun petit brivall que, d'amagat, furtava alguna peça de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa de l'afluència... ser part del guirigall! Josep Pedrals  |