És que, realment, se'n pot parlar, de pintura? La pintura tan sols pot compartir-se
emocionalment. (...)
(...) En Tàpies és un narrador, un narrador com l'entenia Walter Benjamin: aquell que
és capaç de dir en cada fragment la vida tota, sencera. L'obra d'en Tàpies se't tira a sobre
mentre s'enretira, et diu l'ara des de l'ahir, i l'ahir des del batec d'una inmediatesa que
encara ignorem. (...)
(...) Les pintures d'en Tàpies no són matèriques, és a dir, no són matèries jugant a fer de matèria,
sinó intrínsecament matèria. (...)
Antòni Llena, Per l'ull de l'art.
La Magrana, 2008.
 |
Dibuixos realitzats a l'exposició de la Fundació Tàpies (Barcelona)Antoni Tàpies. Els llocs de l’art, 5 març – 2 maig 2010. Marc Vicens. |