Ja no tinc energia. Em sento com un cotxe amb el dipòsit buit. Tinc set, però si m'aturo
per beure una mica d'aigua ja no podré continuar corrent. Em moro de set, però no em queden
forces ni per beure. Quan hi penso em començo a enfadar. Em començo a enfadar amb les ovelles
que pasturen tranquil·lament a la vora de la carretera i amb el fotògraf que no para de fer fotos
des del cotxe. L'obturador de la càmera fa massa soroll. Hi ha massa ovelles.
(...)
Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer.
Traducció del japonés d'Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2010.
