dilluns, 20 de setembre de 2010

Maragall

L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posades 
    al mig del caminal, 
¿qui és que les hi deu haver llençades? 
    Qui sia, tant se val.


Aquelles dues flors no estan pas tristes, 
    no, no: riuen al sol. 
M’han encantat així que les he vistes 
        posades a morir, mes sense dol.


«Morirem aviat, lluny de la planta»,
    elles deuen pensar; 
«més ara nostre brill al poeta encanta, 
        i això mai morirà».

Joan Maragall