i descendeix, mico, cap a un son dolç.
Indrets que no coneixes, beneficis
immediats: tot ho tindràs
a l'abast, sols que en tinguis prou amb tu
mateix. El bon menjar, això sí, no cau
del cel ni abunda, i hauràs de suar-te
algun peculi, però això no importa
tant com pugui semblar. Tot fereix,
i al final et mata alguna bestiesa.
Per això, com que ignores el futur
i del passat no en pots dir res de cert,
tanca els ulls, pensa en algú que t'agradi,
i riu-te'n mico, del mort i qui el vetlla.
Sebastià Alzamora, La part visible (LI).
Edicions Proa, 2009.
