dimarts, 14 de setembre de 2010

Lectura

(...)
I després, l'última pàgina estava llegida, el
llibre s'havia acabat. Calia aturar la correguda
esbojarrada dels ulls i de la veu que seguia
sense soroll, aturant-se tan sols per reprendre
alè, en un sospir profund. Llavors, per tal de
donar als tumults desencadenats dins meu des 
de feia massa estona d'altres moviments per 
digerir, perquè així es poguessin calmar,
m'aixecava, em posava a caminar al costat del llit,
amb els ulls clavats encara en algun punt que
buscaríem en va per l'habitació o per fora, ja
que estava situat a una distància anímica; una
d'aquestes distàncies que no es mesuren ni en 
metres ni en llegües, com les altres, i que de 
cap manera no s'hi pot confondre si es miren
els ulls "distants" dels qui pensen "en una altra
cosa". Llavors, ¿què?, aquell llibre, ¿només 
era això?
(...)


Marcel Proust, Sobre la lectura.
Traducció d'Anna Casassas, Quaderns Crema, 1996.