dimecres, 6 d’octubre de 2010

Ctímene

(...)
La Ctímene contestà amb mal humor.
–Sí, no sembla pas que t'hagis de cansar d'abraçar-me,
de moment, per la manera com m'empipes amb les teves
atencions nocturnes. Però amb la primera llum de l'alba,
vinga, fora, ja només penses en els teus gossos, la teva llança
per als senglars i el teu arc. Ja no et torno a veure fins que cau
la nit, quan et poses a menjar com un llop, a beure com un
dofí, fas una o dues hàbils partides d'escacs i tornes altre cop
al llit tot fent tentines per ofegar-me amb les teves apassionades
carícies d'ós.
(...)


Robert Graves, La filla d'Homer.
Traducció Isabel Turull.
Edhasa, 1988.