| Beuen vermut |
Ni sé on sóc. Quan es fa fosc passejo sol per la ciutat. Estic citat amb qualsevol, amb mi mateix, amb no ningú arreu arreu. Amb poca llum beuen vermut anònim a un pas de la vorera i parlen de futbol. Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles a caprici, o després d’haver llegit amb cura el que porta el diari. Potser guanyarà el Barça a brams des del cor verd de l’embut de ciment on el tabac fumeja. I tot no és tan trist ni es pensa tant en justícies i enveges. Amb poca llum beuen vermut anònim i amb llum lletosa, a les sis del matí, un gotet de barreja que deixondeix les dents. S’alcen el coll, que l’hora és fresca, i passen els tramvies, més menuts per les places desertes. Al Born ja estan venent, i comencen les fàbriques a bategar de nou. Jordi Sarsanedas, 1955.  |