dimarts, 5 d’octubre de 2010

Lleixes

Beuen vermut
       Ni sé on sóc.
       Quan es fa fosc
       passejo sol
       per la ciutat.
       Estic citat
       amb qualsevol,
       amb mi mateix,
       amb no ningú
       arreu arreu.

Amb poca llum beuen vermut anònim
a un pas de la vorera i parlen de futbol.
Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles
a caprici, o després
d’haver llegit amb cura el que porta el diari.
Potser guanyarà el Barça
a brams des del cor verd de l’embut de ciment
on el tabac fumeja. I tot no és tan trist
ni es pensa tant
en justícies i enveges.

Amb poca llum beuen vermut anònim
i amb llum lletosa, a les sis del matí,
un gotet de barreja que deixondeix les dents.
S’alcen el coll, que l’hora és fresca, 
i passen els tramvies, més menuts per les places desertes.
Al Born ja estan venent, i comencen les fàbriques
a bategar de nou.

Jordi Sarsanedas, 1955.