dimecres, 27 d’octubre de 2010

Ningú

No ploris al matí
per un sol de disfressa,
no ploris en la nit,
si la lluna et clivella,
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.


No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.


No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins 
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre.


No ploris al matí,
la vida és una festa 
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d'una fortalesa.


I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre,
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.


Felícia Fuster, Cançó per a ningú.
Felícia Fuster, obra poètica (1984-2001).
A cura de Lluïsa Julià.
Editorial Proa, 2010.


Bols de porcellana fets per Joan Carrillo 
i pintats per Marc Vicens, setembre de 2010.