M’he comprat un bon dia,
me’l gastaré amb un llonguet.
Ara ensopego, però va i m’aixeco,
jugaré a xancla amb uns esclops.
M’he rifat un bon dia,
portaré un núvol al cap.
Avui m’enamoro, és el meu dia,
de nit, avui, pot sortir el sol.
Tu i jo sols, sota una col.
Tu i jo sols, rere el ressol.
Ni prohibits ni guripes,
ni la meva ombra em fa cas.
Vull xuxeries, són clandestines,
si em fan bufar els hi arrufo el nas.
Segur que em peto les classes.
L’àvia Maria té son.
No s’està quieta, Sor Enriqueta
avui soleta s’empassa el sermó.
Tu i jo sols, sota una col.
Arrecerats rere el ressol.
Cauen deu pometes d’un pruner.
Sé que és el meu dia que és tot meu.
La mare ens crida: Nens i nenes,
és l’hora d’anar a berenar pa amb oli.
Tu i jo sols, sota una col,
amagadets fent-nos petons.
Tu i jo sols, com dos cargols,
abrigadets sense llençols.
Cau la pluja eixuta sota el test.
Sé que és el meu dia, que és tot meu.
La mare ens crida: Nens i nenes,
tothom de dret al llit, hi ha matines.
Tu i jo sols.
Cauen deu pometes d’un pruner.
Adrià Puntí, L’hora del pati, 1999.
