dimarts, 2 de novembre de 2010

Habitar

–Però la meva mare sí que ha estat un home –insisteix ell–.
També ha estat un gos. Es pot posar dins d'altres persones,
dins d'altres existències. L'he llegit; ho sé. Ho pot fer. ¿No
és això el que és més important de la ficció: que ens fa sortir
de nosaltres i ens permet entrar en altres vides?
–Potser sí. Però tot i així la seva mare no deixa de ser una dona.
Faci el que faci, ho fa com a dona. Habita els seus personatges
com una dona, no pas com un home.
–No ho veig així. Trobo que els seus homes són absolutament
creïbles.
–No ho veu perquè no ho pot veure. Només ho pot veure una
dona. És una cosa de dones. Si els seus homes són creïbles,
molt bé, me n'alegro, però no deixa de ser imitació. Les dones
sabem imitar molt bé, millor que els homes. Fins i tot parodiar.
Tenim un toc més suau.


J.M. Coetzee, Elizabeth Costello.
Traducció Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2004.