dijous, 25 de novembre de 2010

Música

En el silenci obscur...
La musique souvent me prend comme une mer!
                                  Baudelaire

En el silenci obscur d’unes parpelles closes
que tanca l’Univers en el meu esperit,
la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,
i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somio, perdut en l’estreta salvatge
dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

Màrius Torres, Viu la poesia