dimarts, 30 de novembre de 2010

Oceà

(...)
–De sobte es va posar dempeus. Va mirar l'oceà–, Sybil –va dir–
goita què farem. Mirarem si podem pescar un peix plàtan.
–Un què?
–Un peix plàtan –va dir, i es va desfer el cinyell del barnús. Es va
treure el barnús. Tenia les espatlles blanques i estretes i el vestit
de bany blau elèctric. Va doblegar el barnús: primer longitudinalment
i en acabat en tres plecs. Va desenrotllar la tovallola que duia sobre
els ulls, la va estendre sobre la sorra, i al damunt hi va deixar el barnús
plegat. Es va ajupir, va recollir el flotador i el va assegurar sota el braç
dret. Aleshores, amb la mà esquerra, va agafar la mà de Sybil.
Tots dos van començar a caminar cap a l'oceà.

J.D. Salinger. Un dia esplèndid pels peixos plàtans.
Nou contes. Traducció de Quim Monzó.

Acrílic sobre fusta, 40 x 40 cm. Marc Vicens, 2008.