–De sobte es va posar dempeus. Va mirar l'oceà–, Sybil –va dir–
goita què farem. Mirarem si podem pescar un peix plàtan.
–Un què?
–Un peix plàtan –va dir, i es va desfer el cinyell del barnús. Es va
treure el barnús. Tenia les espatlles blanques i estretes i el vestit
de bany blau elèctric. Va doblegar el barnús: primer longitudinalment
i en acabat en tres plecs. Va desenrotllar la tovallola que duia sobre
els ulls, la va estendre sobre la sorra, i al damunt hi va deixar el barnús
plegat. Es va ajupir, va recollir el flotador i el va assegurar sota el braç
dret. Aleshores, amb la mà esquerra, va agafar la mà de Sybil.
Tots dos van començar a caminar cap a l'oceà.
J.D. Salinger. Un dia esplèndid pels peixos plàtans.
Nou contes. Traducció de Quim Monzó.
 |
| Acrílic sobre fusta, 40 x 40 cm. Marc Vicens, 2008. |