perquè l'amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l'amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l'areny dels anys
m'acostaré silenciós al riu
on pesca absort l'home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d'un negre ocell.
Potser d'amor li parlaré a ell.
Joan Vinyoli, Domini màgic.
Editorial Empúries, 2009.
Tinta xinesa, Marc Vicens, 2010. |