divendres, 10 de desembre de 2010

1991

Al final, cauré de genolls, 
suplicaré que algú em faci mal, que em matis. 
Al final, hauré de mossegar-me els llavis, 
hauré de callar o hauré de mentir. 
Jo ja he vist el que havia de veure 
i ja he negat el que un dia em vaig creure. 
I ara sóc el fill d’un temps, el fill d’una neura, 
sóc el fill maleït que un dia vau perdre. 
Jo ja he vist el que havia de veure 
i ja he negat el que un dia em vaig creure. 
I ara sóc el fill d’un temps, el fill d’una neura, 
sóc el fill maleït que un dia vau perdre. 
I no suplicaré que em salvis. 

Kitsch, Confessió.
Kitsch II, Audiovisuals de Sarrià, 1991. Escolta'l