| Anunci d'una casa on ningú no vol viure |
L'han saquejada tants de cops i gent amb tantes cares que no hi fa res saber qui és l'autor dels crims: podríem ser nosaltres. Ara només el sol saqueja unes paraules sense frontisses ni llindars i enfonsa portes sense pany. A dins hi viuen dones plenes de veus que han emmudit i no saben com estimar-les: reguen les pedres, cusen regals per als absents i t'ofereixen signes, cendres, pluja del cel. Llegeix-me: sóc l'anunci d'una casa on ningú no vol viure.  |