deixeu-me ara cantar,
amb veu molt pia,
dels ametllers que hi ha
perduts per Sarrià
la lletania.
I
Un ametller, l'hereu,
flors davant la mar ja treu
a la carena:
primera flor que hom veu!
Voldria anar a ton peu
una sirena.
II
Oh presoner diví!
ametller d'un jardí
de faç malalta!
Llences flors a desdir,
només que de sentir
un nen que salta.
Josep Carner, Els ametllers de Sarrià.
El cor quiet. Edicions 62, 1990.
